© 2018 CELINE FOTOGRAFIA

Disseny de la pàgina web fet per Sitevenia - www.sitevenia.com

Site créé par Sitevenia - www.sitevenia.com

Esther.

8 Mar 2017

La vaig veure un dia als vestuaris del gimnàs, és cert que el seu físic em va cridar l’atenció; ella és diferent d’una altra dona al no tenir cabell però més enllà d’aquest aspecte físic, vaig veure una altra cosa que em va afectar: els seus gestos delicats cuidant-se d’ella mateixa. Una dona que s’estima, en tot cas que es respecta. Les meves ganes de coneixer-la més eren massa grans així que seguint el meu instint, vaig anar a parlar-li per a proposar-li de fotografiar-la. Va acceptar amb molt de plaer, gran alegria per a mi, i varem passar un moment increïble. Em va explicar la seva historia tant particular, vaig descobrir una personalitat plena d’alegria, una dona generosa i plena d’humor, una dona que ha sapigut trobar dins dels seus problemes la força de esdevenir una dona feliç i orgullosa de qui es. 
Fotografiar una persona, per a mi, es revelar-la, i el que sortirà dins les imatges dependrà essencialment de l’intercanvi i de la confiança establerta entre el fotògraf i el model. M’agraden les imatges que hem fetes juntes, perquè ella s’hi ha reconegut i estimat a traves d’elles. I per això, gràcies per la teva confiança Madame Esther. Soc feliç d’haver-te conegut i fotografiat. 
Veient aquestes imatges d’ella, he tingut ganes de demanar-li d’escriue un text sobre la seva visio de la feminitat, i de de posar-la avui en honor per aquest dia internacional de la dona. 
Llegiu i disfruteu! :

 

 

Je l’ai aperçu un jour au vestiaire de mon gymnase, c’est vrai que son physique m’a interpellé ;

elle est différente d’une autre femme parce qu’elle n’a pas de cheveux, mais au delà de cet aspect de son physique, j’ai vu autre chose qui me toucha particulièrement : ce sont ces gestes délicats prenant un soin particulier d’elle-même. Une femme qui s’aime. En tout cas qui se respecte. Mon envie de la connaître d’avantage était trop grande, alors j’ai suivi mon

instinct et je suis allée lui parler pour lui proposer de la photographier. Elle a accepté avec grand plaisir pour ma plus grande joie, et nous avons passé un moment incroyable. Elle m’a parlé de son histoire si particulière, j’ai découvert une personnalité remplie de joie de vivre, une femme généreuse et pleine d’humour, une femme qui a su trouver dans ses propres failles la force de devenir une femme heureuse et fière de qui elle est.

Photographier une personne à mon sens, c’est la révéler, et ce qui ressortira dans les images dépendra essentiellement de l’échange et de la confiance établit entre le photographe et la personne photographié. J’aime les images que nous avons faites ensemble, parce qu’elle s’est reconnue et aimé à travers elles. Et pour cela, merci pour ta confiance Madame Esther. Je suis

Heureuse et touchée de t’avoir rencontré et photographié :) >

 

En voyant ces images d’elle, j’ai eu envie de lui ai demandé d’écrire un texte sur sa vision de la féminité, et de la mettre aujourd’hui à l’honneur pour cette journée internationale des femmes. Lisez... et appréciez ! :)

 

 

La feminitat...

La feminitat és en una dona com el ritme a la música...intrínsec, inseparable...

Tan se val si ets prima o grassa, alta o baixa, lesbiana o trans o hetero, peluda o calba...

Si et sents dona ets femenina...

Així que explota-ho, potencia-ho...i sobretot, frisa-ho...

Tant i com jo he frisat amb unes sessions de fotos on he vist que sí, sóc femenina...

En dos mesos perdia tot el meu cabell, una part femenina i feminista...pensava literalment que moria; quan et donen un resultat mèdic dient “d’això no moriràs, però moriràs amb això” te’n alegres...però saps que et queda una lluita de per vida i per la vida.

 

“Si el cabell fos important seria per dins”...per això i per la meva vida esportiva vaig dur perruca només una setmana. Sóc així, calba, amagar-me només era fer-me mal i no sentir-me jo...ens hem d’amagar per no ser exclosos? Jo crec fermament que no.

Els nens són fantàstics! Et miren, pregunten, toquen la calba com una bola per veure el futur...”mama aquella noia no te cabell” o “ets una noia?” són coses normals per mi...ric moltíssim.

La vida es com un columpi: ara ets amunt, ara baix, ara vas desprès vens...així que viure molt cada moment sigui fent coses o descansant.

No he pensat mai per que a mi...m’ho han fet pensar...i sempre he pensat “si clar, prefereixo la loteria” però potser millor a mi que a una persona que ho passes malament, hi ha moltes depressions a gent que pateix alopècia universal, sobretot en dones...vaig assabentar-me fins i tot d’un suïcidi...és terrible.

 

Tinc un record molt curt i molt maco: portava poc temps calba, anava pel carrer i vaig veure un grup de nois...vaig abaixar el cap molt abans de creuar-me’ls i llavors un va dir “guapa, calba però guapa”...em va fer sentir bé per molt de temps...era un desconegut, pel carrer, amb amics...no tenia per que dir-ho si no ho pensava. Desperto molts sentiments diferents: quan la gent no em coneix pena (es pensen que estic

amb càncer); quan la gent amb coneix pot ser alegria, admiració, curiositat, respecte... i el pitjor per la persona que el té...enveja; jo no en tinc de la gent que té cabell, ja el vaig tindre, el vaig frisar i mai se sap...potser en torno a tindre! Mentrestant no gasto en depilació, perruqueria, gorres de piscina, gomes de cabell, pinces, raspalls, sabó pel cabell, suavitzant, assecador, etc...la meva economia, espai al bany i bossa del gimnàs ho nota!

 

"La vie chaque jour peut vous donner une opportunité de tout re-créer, de vous re-créer".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Share on Facebook
Share on Twitter
Please reload

Posts à l'affiche

Love Actually

October 27, 2017

1/2
Please reload

Posts Récents

April 9, 2019

October 11, 2018

April 12, 2018

Please reload

Archives